aconjar

Retour 

1. v. tr. dir.

a. 'aborder'

GirBornS 20,20: E tenc m'a juec / Lur fallimen, / Que lai don mou lo iois que·m pais / M'es dig que l'oblit e l'azir, / E que ia no·ls n'aconge.

b. 'accueillir'

ArnDanE 16,11: Ab razos coindas e franchas / m'a mandat qu'ieu no m'en tuelha / ni autra no serva ni·n blanda / pus tan fai qu'ab si m'aconia

2. v. pr.

a. s'a. de [+ inf.] 's'attacher à'

PAlvF 2,49: Senher n'Estrieu, qui s'aconia / de trop human ioy iauzir / mal fa qui non lo calonja.

b. 'faire connaître, apprendre'

ArnDanE 4,38: qan d'el plus prop es, tant s'apil, / si co·l proverbis s'acoigna; / si·l trai l'uoill, sol puois lo·il ongna, / sofra e sega ab cor humil